Cinema Soviètic
El context del cinema soviètic abarca des de la Revolució Russa fins a a després de la Segona Guerra Mundial.
El cinema sociètic es caracteritza per la seva exaltació a l'ús del muntatge cinematogràfic.
El gèneres d'aquest corrent van ser per exemple el realisme socialista, revisionisme històric, sentiments obrers i nacionalistes ... Per tant els temes principals eren propagandístic i polítics.
Tipus de cinema soviètic: Experimental, propagandístics i ideologia col·ectivista.
Tipus de munntatge:
Cinema puny, cine ull, muntatge rítmic, muntatge tonal i muntatge intel·lectual.
Algunes de les pel·licules i referents més importants són:
- Bronenosets Potyomkin (Sergei Eisenstein, 1925).
- Mat (Vsevolod Pudovkin, 1926)
- Konets Sankt-Peterburga (Vsevolod Pudovkin, 1928)
- El hombre de la cámara (Dziga Verov 1929)
Surrealisme
Va surgir al 1920 a París, com a manera d'expressar el subconscient, somnis de forma poètica.
Utilitza imatges irracionals, singulars, absurdes...
El surrealisme del cinema es caracteritzar per, causar gran impacte sobre els espectadors i per el rebuig de la psicología dramàtica.
Algunes de les pel·lícules i referents més importants són:
-Un gos andalús (Luís Buñuel i Salvador Dalí, 1929)
-Entreacte (René Clair, 1924)
-L'estrella de mar (Man Ray, 1928)
- La sang d'un poeta (Jean Cocteau, 1932)
_jfif.jpg)
.jpg)
Expressionisme
Va surgir a Alemanya. Aquest estil de cine recorre al moviment pictòric d'expressionisme.
Hi ha tres tipus de cinema expressionista:
-Model hermètic metafòric.
-Model analític constructiu.
-Model narratiu transparent.
Algunes de les pel·lícules i referents més importants són:
-Metropolis (Fritz Lang, 1926)
-Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)
-El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)
- El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
Free Cinema
Va sorgir al Regne Unit entre els anys 1950 i 1960. Sorgeix amb la intenció de rebutjar el cinema nord-americà, ja que ells volien seguir un estil més realista.
Aquest corrent es caracteritza per la quotidianitat, la realitat social de l'època, té una gran influència en el corrent Nouvelle vague i l'inconformisme social.
Objectiu: apropar-se als éssers anònims de la societat.
Les pel·lícules eren grabades en blanc i negre.
Directors i pel·lícules importants:
-Room at the top (Jack Clayton)
-A taste of honey (Tony Richardson)
-Saturday night and Sunday Morning (Karel Reisz)
-If...(Lindsay Anderson)
Nouvelle vague
Va sorgir a França durant a final dels anys cinquanta.
Es caracteritza per que buscaven la veritat humana, feien ús de la ironía, no utilitzaven trípode, sempre grabaven en localitzacions reals, eren diàlegs improvisats, produccions de baix cost, el so es gravava en directe i feien un ús recurrent de plans seqüències.
Temes: experiències vitals, situacions estrambòtiques, relacions amoroses...
Directors i pel·lícules més importants:
-Breathless, Une Femme est une femme (Jean-Luc Godard).
- Le signe du Lion (Éric Rohmer).
-La Pointe Courte(Agnès Varda).
-Les cousins (Claude Chabrol).
Neorrrealisme
Va sorgir a Itàlia desprès de la Segona guerra Mundial.
Aquesta corrent es caracteritza per, l'ús del punt de vista objectiu, molt directe, no exclouen cap element de la realitat social, refusen el món fantàstic, màgic al·legòric, abstacte... els actors no eren professionals.
Temes: social, molt proper a la vida diària, mostra i critica la crua realitat i mostra allò que mai s'havia mostrat.
Aspectes tècnics: escenaris naturals, mitjans senzills i sobris, participació de la dona, ús de la improvització, il·luminació natural, no existien els finals feliços, tècnica del doblatge, càmara en mà, plànols en profunditat de camps,
Directors i pel·lícules més importants:
- La terra trema (Luchino Visconti).
- Roma, Citti aperta (Roberto Rossellini).
- Ladri di biciclette (Vittorio di sica)
_jfif.jpg)
Dogma 95
El moviment “Dogma 95” sorgeix a mitjan anys noranta, a Copenhaguen, justament aquell es celebrava el centenari del setè art, on 100 anys abans els germans Lumière van realitzar la seva primera projecció.
Aquest corrent va estar iniciat pels directors danesos Thomas Vienterberg i Lars von Trier, aquests pretenien regressar al cine d’orígens narratius i tècnics més purs per així combatre amb la tendència del cine de Hollywood de fer grans superproduccions amb milers d’efectes especials.
En el corrent “Dogma 95” es poden observar unes normes/pautes molt marcades a seguir.
Decàleg:
-
El rodatge ha d’haver estat realitzat exclusivament en espais exteriors. L’ús d’accessoris i decoracions no està permès, i si aquests són imprescindibles per la història, s’haurà de trobar un exterior on es trobi naturalment aquest accessori.
-
El so de la producció audiovisual ha de ser el real de la filmació; no està permès separar les imatges del so, i no és permès afegir música ni doblar en postproducció.
-
La filmació ha de realitzar-se 100% càmera en mà; no es poden utilitzar trípodes, gimbals ni cap altre tipus d’eix artificial.
-
Les pel·lícules han de rodar-se a color. I en quant a la il·luminació, aquesta ha de ser 100% llum natural; no està permès l’ús de focus ni cap classe de llum artificial.
-
La pel·lícula no pot contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc.)
-
Emprar filtres o efectes especials de qualsevol tipus no està permès.
-
Els fets narrats han de ser completament contemporanis, no es poden fer canvis temporals ni geogràfics.
-
No s’accepten les pel·lícules de gènere.
-
El format resultant ha de ser 35 mm normal (format acadèmic).
-
El nom del director no pot aparèixer als crèdits.
Cinema d'autor
Aquesta corrent va començar a desenvolupar-se aproximadament en la dècada dels anys 1960. Es caracteritza perquè és el cinema, el qual, el director fa una producció d'un guió propi. Té llibertat a l'hora de plasmar el que vol, fins i tot els seus sentiments.
Característiques:
-Creació al marge dels estudis i la indústria cinematogràfica (es pot confondre amb el cinema independent);
- Visió particular de la societat que l’envolta;
- Tractament audiovisual propi i gairebé exclusiu del director;
- Elements identificables en l’obra, com ara la simbologia o la temàtica recurrent;
- Creació d’un corpus identificable amb el conjunt de les seves obres;
- Treball recurrent amb els mateixos actors o actrius, muses de les seves obres;
- Tractament de temes conflictius o que inviten a la reflexió del públic.
Algunes de les pel·lícules i referents més importants són:
-Amarcord (Federico Fellini, 1973)
-La nit americana (François Truffaut, 1973)
-Andrei Rubliov (Andrey Tarkovskiy, 1966)
-Cap esborrador (David Lynch, 1977)
_jfif.jpg)
