ARTISTES
Luz Broto (Barcelona, 1982.)
És una artista catalana, és llicenciada en Belles Arts. Ha desenvolupat intervencions específiques a 2 galeristes i ha participat en exposicions col·lectives BIAM'12. El seu camp de treball és l'art conceptual.
Un dels treballs més rellevant d'aquesta artista, és titúla Fundació Suñol, es va dur a terme l'1 de desembre de 2012, aquest projecte consistia en posar de manifest la disfuncionalitat d'aquest equipament, ara tancat i en desús des de 2006, en el seu context actual, ocupant l'àntic Canòdrom de Barcelona. Així doncs l'artista va convidar veïns del barri i d'altres col·lectius a omplir-ne la tribuna i reviure així una situació del passat.
Joan Fontcuberta (Barcelona 1955)
Joan Fontcuberta (Barcelona 1955): És un fotògraf català, és llicenciat en Ciències de la informació i és professor en l'estudi de Comunicació Audiovisuals. La majoria dels seus treballs consisteixen sobre el "posar en dubte" la veritat que se li dóna a les fotografies. El seu camp de treball és l'art conceptual.
Ha estat premiat al premis com : Premi Hasselbald de la fotografía, Premi nacional de la fotografía, premi acional d'assaig de les lletres espanyoles...
El text següent és una part del que Joan Fontcuberta va afirmà a l'any 1997:
(...) Tota fotografia és una ficció que es presenta com a veritable. Contra el que ens han inculcat, contra el que solem pensar, la fotografia menteix sempre, menteix per instint, menteix perquè la seva naturalesa no li permet fer una altra cosa. Però l'important no és aquesta mentida inevitable, l'important és com l'usa el fotògraf, a quines intencions serveix. L'important, en suma, és el control exercit pel fotògraf per imposar una direcció ètica a la seva mentida. El bon fotògraf és el que menteix bé la veritat (...)
Anna Galí (Girona 1968)
És una fotògrafa catalana, va realitzar diferents cursos i tallers online i presencials en ERAM, IEFC i grisart. A l'hora de fotografiar li agrada explicar una història real o imaginaria.
El seu primer projecte i el més important és titúlat TIME ON QUAALUDES AND RED WINE , aquest projecte va ser dur a terme tras la mort del seu fill. Segons Anna Galí ToQaRW expressa mitjançant diferents fonts i llenguatges (arxiu familiar, apropiació d’imatges I textos, documents personals, imatges de creació pròpia…) temes com la identitat que mostrem als nostres éssers més propers i la que mostrem en el món virtual o digital, també les relacions familiars, la formació de la personalitat en l’adolescència, les addiccions, la mort o el dol.
Aquest mateix projecte ha estat exposat en festivals com VoiesOff Arles, Images Vevey Book Award o BlowUpPress Book Award.
Un altre projecte de l'Anna Galí es titúlat Ghosts of Comala, és un petit treball d'interpretació visual de ¡l m´n de Juan Rulfo a "Pedro Pàramo", va sorgir per un encàrrec.
Mireia Sallares (Barcelona, 1973)
És artista visual, desenvolupa les seves pràctiques artístiques entre Barcelona i altres ciutats estrangeres, ja que, la condició d'estrangeria és fonamental en els seus projectes que són resultat de llargues investigacions sobre temes essencials com la violència, la mort, el sexe, la legalitat...
Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Visuals 2019 i el premi ACCA 2019. Ha participat en exposicions Feminismes al CCCB, el qual va ser amb el projecte que ha tingut més projecció internacional, titulat "Las muertes Chiquitas".
El seu projecte més conegut Las muertes Chiquitas iniciat el 2006. Els 4 anys que ha estat fent aquest projecte van ser com un viatge per diferents estats de la república mexicana, només acompanyada de la seva càmera i un rètol lluminós de neó on posava " Las muertes chiquitas." Dins d'aquest projecte hi ha dos termes principals: La terra (en aquest cas terra mexicana) que simbolitza el pòsit de les subjectivitats i les arrels, els conflictes i els desitjos. I els orgasmes compartits o solitaris, catàrtics o frustrats, representen un possible punt de partida per establir lligams entre el terreny públic i privat, entre l’eròtic i el polític.
Sophine Calle (París, 1953)
És una artista francesa que ha exposat per tot el món, des de finals dels anys 70. És artista conceptual, fotògrafa, directora de cinema.
Els seus projectes s'entén com un capítol dins d'un conjunt de referències i ecos, on Calle difumina les fronteres entre el fet íntim i públic, la realitat i la ficció, l'art i la vida. L'any 2007 va representar a França a la 52ª Biennal del Venència amb l'exposició Take care of yourself .
Andrés Hispano (Barcelona, 1964)
Andrés és realitzador audiovisual, comissari, pintor i articulista. Escriu regularment en el suplement de cultura de La Vanguardia.
Ha comissariat exposicions com "La ciutat dels cineastes", "El rei de la casa" i "That’s not Entertainment!" (entre d'altres). També a dirigit en museus i centres d'art com " Somiant la nostra ruïna", "La Trobada", "Autoscan" i "Wish you were here" .
A part és professor convidat de cinema i cultura audiovisual en diferents universitats, com la UPF, Elisava, LCI i la URL.
Félix Pérez-hita (Barcelona, 1967)
Félix és realizador, guionista i editor. Actualment codirigeix alguns capítols de "Soy Cámara" juntament amb Andrés Hispano, amb qui també va dirigir "Baixa Fidelitat", i treballar com a guionista i editor per a "Boing Boing Buddha".
És membre fundador de l’associació Horitzó.tv i, amb el col·lectiu Neokinok.tv, va crear Tvlata (Projecte educatiu de tv experimental, 2007). A més va ser codirector de Gabinet de Crisi: un programa de tv que no veurà a la tv (2001-2009), amb Bastón y Kikl Grau.
També ha fet classes de historia i teoria de la imatge a l’Escola Superior de Disseny Elisava, així com a masters y tallers de vàries universitats. Ha escrit articles sobre crítica de la imatge per Manía, Archipiélago, Cultura/s (La Vanguardia) o El Estado Mental, entre d’altres publicacions.
Chema Madoz (Madrid, 1958)
Chema Madoz és un fotògraf espanyol conegut per les seves fotografies surealistes en blanc i negre amb missatge poètic.
És un estil molt personal en el qual es basa en modificar i ajuntar objectes qüotidians per fer-nos pensar i reflexionar, creant una composició visual única, clara i aparentment senzilla.
Mercè Alsina
Mercè Alsina és una comissària d'art, encarrega la exposició d'art a partir d'una idea i qui organitza i distribueix les peces d'aquella exposició per que transmeten allò que volen dir.
Va formar part d'uns dels artistes de l'exposició Altre Ubic. Migracions d'un cos fragmentat.
.jpg)
William Kentridge (sud-Àfrica, 1955)
William Kentridge és un artista sud-Africà, que es dedica a fer animació amb una tècnica bastant diferent de les més utilitzades. Utilitza el carbonet i a l'hora de realitzar l'animació el que fa és pintar tots els frames en el mateix paper. El teme del que tracta és la crítica social i política , a més ho combina el llenguatge polític.
Des de l'any 1979, les seves obres han estat en diversos museus, un per exemple és al CCCB que és on vam tenir l'oportunitat d'anar-hi.
Mia Pearlman
Mia Pearlman és una artista neoyorquina que va venir a fern-nos un taller el 19/3/2021. El seu art es diferència de la resta per la seva singular tècnica escultòrica que consisteix en fer escultures només amb paper i que aquesta esculgur sigui propia de tenir un lloc en concret per posar-la.
.jpg)
Weronika Gesicka (Polònia , 1984)
Weronika és una fotògrafa i creadora d'objectes, polonesa. Els seus temes estan lligats a a la memòria i als records, està molt interessada en les teories científiques que tracten la memòria la mnemotècnica i els processos de memorització i oblit.
Va guanyar el premi Polityka Passport per arts visuals.
Una de les seves obres més conegudes es titula "No place like home"
Vicenç Viaplana (Granollers, 1955)
Vicenç és un un pintor català conegut per crear una pintura narrativa que s’equilibra entre les imatges reconeixibles i l’abstracció.
El seu mètode predilecte és la pintura acrílica amb la qual crea una distorsió de la realitat que et permet endinsar-te en el seu món.
La seva obra que vam veure al museu de Granollers és Seumergències.
Erwin Wurm (Àustria , 1954)
Erwin és un escultor i fotògraf austríac. La seva obra no apareix tan sols l'artista, també col·laboren altres persones, que traballn absurdes postures esculturals, en la majoria dels casos amb l'ús d'objectes quotidians.
Erwin Wurm va exposar en llocs com la Roca Umbert i la Fundació MIró.
Una de les seves obres més conegudes es titula "One minute forever".