El primer que vam fer abans de començar a compondre les cançons va ser pensar què volíem transmetre amb les cançons. No obstant, havíem de resoldre el missatge que volíem transmetre i que explicar en aquestes, fins que ens va inspirar el nou àlbum de Rosalia, que està basat en un llibre del s.XIII. Per tant, vam tenir la idea d'explicar una història entre les 4 cançons.

A tots dos ens agraden molt els mites clàssics, d'aquesta manera vam pensar a explicar 4 mites (Eco i Narcís, Dafne i Apol·lo, Hades i Persèfone, Medusa).

Tanmateix, pensàvem que explicar el mite tal qual com són era massa típic i avorrit, i vam decidir explicar-los basats en l'actualitat. És a dir, la base d'aquests mites ens va inspirar a transformar-los en problemes actuals i que ens pot passar en el nostre dia a dia.

 

A continuació hi ha les  històries que vam pensar:

-Eco i Narcís: Eco era una noia tímida que treballava a un Café anomenat “El Cafè de la cova”. Des de fa molt, estava enamorada d’un noi, Narcís, que cada dia  anava a prendre’s un cafè. Malgrat tot, ella era incapaç de dirigir-li la paraula. Finalment ella li confessa i l’únic que aconsegueix és que Narcís se'n  rigui d’ella.

-Dafne i Apol·lo: Dafne i Apol·lo són companys de feina i Apol·lo fa temps que està enamorat de Dafne, en canvi Dafne no sent el mateix. Un dia qualsevol, Apol·lo li va insistir tant que Dafne se'n va anar corrents i es va despistar travessant per la carretera i l'atropellen. Apol·lo com a acte de disculpes li va portar un llorer a l'hospital.

-Hades i Persèfone: Persèfone i Hades són estudiants de la Universitat. Persèfone és molt bona noia i molt bona estudiant, en canvi Hades és repetidor i el seu ambient no és que sigui el millor. Es van conèixer i es van enamorar, i un dia Hades se'n va emportar a Persèfone a passar el dia. El problema va ser que Persèfone no va avisar la seva mare i aquesta es va tornar boja buscant-la i quan es troben la mare es va enfadar amb Hades. D'aquesta manera van acordar que a l'hivern Persèfone aniria amb Hades i a l'estiu amb la seva mare. 

-Medusa: Medusa es una noia bastant senzilla i  sense cap misteri. La seva vida va canviar quan un home la va violar i a més el cas va quedar arxivat. Per si fos poc la dona del violador, li va fer la vida impossible  a Medusa, ja que pensava que el que había passat  era al revés.  Finalment, medusa no aguanta més i es suïcida.

​

No obstant,  més endavant no ens va acabar d'agradar la idea dels mites. Tot i que ens va servir d'inspiració ho vam canviar completament. Aquest canvi va esdevenir-se perquè  en Jay es va inspirar i va escriure algunes cançons sobre alguns sentiments que ell sentia i ens va agradar molt. Per tant, vam mantenir el fet que les cançons seguirien  una història i un fil conductor, però amb una història completament diferent.

​

​

​

​

Volíem que la història semblés un viatge de sentiments pels quals passen la tristesa, la ràbia, l'empoderament...
Finalment, la història va quedar així:

·Hi havia dos amics que es coneixien des de feia molt de temps. Però un d'ells portava  molt lluitant contra els pensaments malèvols i la tristesa, i per aquesta mateixa raó l'altre pensava que l'estava deixant de cantó, i els dos van acabar enfadats. Arriba un moment on els dos se n'adonen que han fet alguna cosa malament, ja sigui ser egoista o deixar-se emportar per tot el punt negatiu. Al final aprenen dels seus errors i amb temps milloren la seva relació, ara més forta que mai.

S'anomena 365 llunes sense sol com a honor a la ignorància que sent un dels personatges i la desolació que sent l'altre.

 

Si me voy: En aquesta cançó s'expressa la dificultat de viure amb una malaltia mental que et persegueix diàriament, una situació en la qual no sempre et pots permetre pensar en tot allò que t'envolta, perquè el que hi ha dins el teu cap ja és massa.

​

Mi turno: En aquesta cançó veiem com una persona expressa amb ràbia tot allò que no diu a una altra persona, sentiments que s'han acumulat per por a ferir a l'altre però que han brotat arran de la ignorància del seu amic i el sentiment de no poder més.

 

Regret: Aquesta és més sincera i més personal, una carta de disculpa entre les dues parts, demanant perdó per haver sigut ignorant o egoista, i en general per haver-se deixat portar.

 

Tu: Aquesta és una cançó d’amor, una reconciliació.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​