ESSENCIAL
365 llunes sense sol
Paula i Jay
Com qualsevol treball de recerca hi ha una part teòrica. En el nostre cas havíem de fer recerca sobre el procés d'una cançó, l'harmonització, acords, escales...
Necessitàvem tenir una informació prèvia, per saber quins coneixements teòrics musicals es necessiten per fer una composició.
Així doncs, vam fer un altre document al Drive on només hi havia aquesta part.
Per començar la investigació primer de tot vam veure alguns vídeos d'un músic i youtuber (Jaime Altozano) on explica un munt de coses sobre un procés de composició i conceptes teòrics musicals. Més tard, vam fer un índex per tenir un guió dels conceptes que havíem de buscar, i finalment vam anar completant la informació.
Formes musicals
Les formes musicals són estructures que conformen una composició musical. És important saber quins tipus d'estructures hi ha per tal d'entendre una composició, a més és interessant saber-ho per tenir criteri per escollir quina és l'estructura que busques.
Hi ha molts tipus d'estructures, però entre les més rellevants s'identifiquen com estructures clàssiques (per diferenciar les seccions s'utilitzen lletres majúscules) i les estructures modernes (per diferenciar les parts s'utilitzen noms).
Estructures clàssiques:
-
Estructura primària: És l'estructura musical més simple. Està construïda amb una sola frase (A), que es repeteix vàries vegades. (Es repeteix la melodia, la lletra no té res a veure).
-
Estructura binària: Aquesta estructura es divideix en dues seccions: AA i AB (la segona no pot ser una repetició exacta que la primera, ja que si no seria una estructura primària).
-
Estructura ternària: Està estructurada en tres seccions, amb moltes combinacions possibles: ABA, ABB, AAB, ABC… (generalment la més utilitzada és ABA).
-
Estructura de rondó: Aquesta estructura està construïda per un tema principal que es repeteix i entre cada una de les repetició hi ha un nou tema, el qual contrasta amb el primer: ABABA, ABACAB…
Estructures modernes:és l’estructura que utilitzen la majoria d’artistes actualment, aquesta estructura es divideix de la següent manera:
-
Intro: és la secció inicial d’una cançó. Normalment és una part instrumental que introdueix la primera estrofa de la cançó. Aquesta secció no és necessàriament obligatòria, el compositor pot optar per afegir-la o no.
-
Estrofa: és la part de la cançó concreta que es repeteix vàries vegades, amb la mateixa melodia però diferent lletra.
-
Pre-tornada: és un passatge musical, el qual permet una transició de l’harmonia. La seva funció és connectar l’estrofa amb la tornada.
-
Tornada: és una estrofa diferent de la estrofa principal (amb una lletra i una melodia diferent) que es repeteix al final de l'estrofa principal o de la pre-tornada.
-
Pont: el pont musical és una espècie d'harmonia que connecta dues parts de la cançó. Aquest serveix perquè la cançó no sigui tan repetitiva i de vegades porta al clímax de la cançó.
Estructura primària:
Estructura binària:
Estructura ternària:
Estructura de rondó:
Exemple d'escala:l’escala de Do major està formada per les notes blanques d’un piano començant per Do i acabant en un Do més agut. L’escala de Re major està formada per: Re, Mi, Fa#, Sol, La, Si, Do# i Re.
Exemple d'interval: Entre Do i Re hi ha un tó, però entre Mi i Fa hi ha un semitò.
Taula de referència de majors, menors, augmentats i disminuïts:
Escales i Intervals
Hi ha un total de 12 notes que es van repetint en escales més greus o més agudes. Les distàncies entre una nota o una altra es mesura a base de tons o semitons.
Per compondre una cançó no utilitzem totes les notes, sinó que utilitzem les escales. Hi ha molts tipus d'escales: escala menor, escala major, escala frígia, escala cromàtica... Les escales són 7 notes que succeeixen en sentit ascendent o descendent dins d'una octava.
L'escala més important és l'escala major. Està formada per set notes a distància de 2-2-1-2-2-2-1 (TTSTTTS). No obstant, hi ha 12 escales majors diferents que cada una correspon a una de les dotze notes.
Per construir una escala només fa falta saber el seu codi (és a dir, saber les distàncies entre cada nota) i escollir des de quina nota comences.
Existeixen una varietat de modes d'escales: Jònic (escala major), Dòric, Frígia, Lidio, Mixolidia, Eòlica (escala menor), Locrio.
Un interval és la distància que hi ha entre cada nota, és a dir si hi ha un to o un semitò.
D'altra banda hi ha dues maneres d'entendre la música, conèixer les dues formes és el que et fa conèixer la música i desplaçar-te per ella:
-Els cromàtics: veuen les dotze notes independents. Els cromàtics per contar la distància entre cada nota sempre ho faran a partir de semitons, ex: de Do a Sol hi ha set semitons, entre un Do i un altre Do més agut hi ha un total de 12 semitons.
Per un cromàtic entre el Do i el Mi hi ha 4 semitons, entre un Do i un Fa hi ha 5 semitons.
-Els diatònics:parteixen de l'escala major, donant-li prioritat a les set notes. Els diatònics a l'hora de contar la distància entre cada nota, simplement compten quantes notes hi ha d'una a l'altre, ex: de Do a Sol hi ha cinc notes, per tant un diatònic dirà que de Do a Sol hi ha un interval de cinquena. Entre un Do i un altre Do agut hi ha una octava. Un diatònic no li dona importància si un Mi és bemoll, o un Fa és sostingut. És a dir, per exemple pels diatònics, d'un Do a un Mi sempre hi ha una tercera, és igual si el Mi és sostingut o bemoll.
La diferència entre aquests dos aspectes ens permet classificar cada interval en funció de com són els de l’escala major.
Ex: la segona d'una escala major des de la primera nota, si la mirem cromàticament té dos semitons, per tant anomenem que cada segona amb dos semitons són segones majors. La tercera que es forma des de una escala major té 4 semitons, per tant és una tercera major i així amb la sexta i la sèptima.
Si aquestes tenen un semitò menys les anomenem menors.
A la quarta, a la quinta i a l'octava que es formen en l'escala major, des de la primera nota, les anomenem justes. Ex: la quinta justa té set semitons.
Per altra banda si un interval té un semitò més l'anomenem escala augmentada i si té un semitò menys l'anomenem escala disminuïda.
Exemple acord Do major:
Els acords formats per terceres i quintes poden apareixer en tres posicions:
-Posició fonamental: Si la nota base és la més greu.
-Posició primera inversió: Si la tercera és la més greu.
-Posició segona inversió: Si la cinquena és la més greu.
Aquesta teoria dels acords primaris sempre es simbolitzen en números romans com es veu a la següent taula:
ACORDS
Els acords són un conjunt de diferents combinacions de notes que sonen al mateix temps.
Aquests es classifiquen segons els intervals que els formen.
Per construir un acord s’agafa una nota base (per exemple Do) i afegir-li la seva tercera (Mi) i la seva cinquena (Sol). Depenent de la tercera i la cinquena, l’acord pot ser de diferents tipus:
-Acord major: són els acords que generalment sonen més feliços. Estan formats per una nota fonamental, una tercera major i una cinquena justa. Pots identificar si un acord és major si des de la nota fonamental fins a la tercera hi ha una distància de 4 semitons i de la fonamental fins a la cinquena una distància de set semitons. (TTST)
-Acord menor: són els acords que acostumen a sonar més tristos. Estan formats per una fonamental, una tercera menor i una cinquena justa. Al contrari que els acords majors, els acords menors els identifiquem perquè des de la nota fonamental fins a la tercera hi ha una distància de 3 semitons i de la fonamental fins a la cinquena una distància de set semitons. (TSTT)
-Acord disminuït: són els acords que provoquen un soroll tens. Estan formats per una fonamental, una tercera menor i una cinquena disminuïda. (TSTS)
-Acord augmentat: són els acords que provoquen misteri. Estan formats per una fonamental, una tercera major i una cinquena augmentada.(TTTT)
És probable que un acord estigui format per més de tres notes. Ex: si a l'acord de Do major li afegim la sèptima, l'acord estaria format per 4 notes: Do, Mi,Sol i Si.
Depenent de quin acord base agafis i li inclous la sèptima, pot haver-hi acords molt diferents, per exemple, un acord major amb sèptima major, acord majors amb sèptima menor, acords disminuïts amb sèptima disminuïda. En conclusió, hi ha molts tipus d'acords.
·Teoria dels 3 acords: Normalment en qualsevol tonalitat hi ha tres acords que apareixen de manera progressiva bàsica. És a dir cada tonalitat té tres acords que junts sonen bé sempre. Són els anomenats acords primaris:
-Acord Tònic: és la nota principal de l’acord, la qual és sobre la que està construïda l’harmonia de la cançó.
-Acord subdominant: és la quarta nota de l’acord.
-Acord dominant: és la cinquena nota de l’acord.
·Ex: Si agafem la tonalitat de Do major, l’acord tònic serà Do major, l’acord subdominant serà Fa major i l’acord dominant serà Sol major.
Per tant, aquests tres acords haurien de sonar bé junts.
Armadura d'una cançó:
Ordre sostinguts:
Ordre bemolls:
.png)
TONALITAT
La tonalitat és una organització jeràrquica de les notes en funció les diferents altures (grau o agut) respecte al centre tonal (la tònica, una nota, un acord i una escala). Una altra manera de dir-ho seria que una tonalitat és com l'essència pròpia de cada tema o cançó.
Al grau de consonància es denomina com "funció tonal", és a dir quan un acord està dins de la seva tonalitat.
La diferència que hi ha entre una escala diatònica i una tonalitat, és que una escala és moviment conjunt ascendent o descendent dins de les notes, en canvi la tonalitat són les notes que les formen, és igual en quin ordre estiguin.
Les tonalitats en una cançó és representen en l'armadura d'un pentagrama. L'armadura consisteix en el conjunt d'alteracions (sostinguts o bemolls) escrites al principi del pentagrama. Aquestes en diuen en quina tonalitat està cada cançó.
A l'igual, que les escales i els acords, les tonalitats poden ser majors o menors. A més, cada nota major té el seu relatiu menor.
Ex: El relatiu menor de Do major és La menor.
Una manera fàcil de veure les tonalitats i els seus relatius menors es fa des de el cercle de cinquenes:
llegint el cercle en el sentit de les agulles del rellotge la tonalitat per quintes augmenta afegint cada cop un sostingut més.
·Pel contrari, al sentit contrari de les agulles del rellotge la tonalitat de quintes disminuirà afegint cada cop un bemoll més.
·Amb el cercle de quintes podem veure fàcilment que per exemple la tonalitat de Do major no té cap sostingut ni bemoll i que el seu relatiu menor és La.
La tonalitat de Sol major té Fa# i el seu relatiu menor és Mi. I així amb totes les notes.
Un aspecte que s'ha de saber respecte a les tonalitats, és que hi ha un ordre de sostinguts i bemolls.
L'ordre dels sostinguts és: Fa, Do, Sol, Re, La, Mi, Si i l'ordre dels Bemolls és: Si, Mi, La, Re, Sol, Do, Fa.
Sabent això som capaços d'adivinar la tonalitat sense haver-ho de consultar.
Ex: Si vols saber quina és la tonalitat de La, l'únic que has de fer és buscar la nota d'abans (sol) i contar en l'ordre de sostinguts quants sostinguts n'hi ha fins al sol (contant el sol), és a dir, la tonalitat de La està formada per Fa#, Do# i sol#.
HARMONIA
L'harmonia és la combinació sons simultanis i distints que acompanyem per construir un conjunt agradable.
Cada melodia de cada cançó es pot harmonitzar de la manera que tu vulguis i l'estil que vulguis transmetre, sempre quan la melodia estigui dins dels acords. És a dir, amb l'harmonia el que fas és posar adorns i acompanyament a la melodia principal, a més, al tenir el timbre com a una qualitat musical, pots jugar bastant amb l'harmonització, per exemple pots fer una harmonització que estigui formada per una bateria, un piano, una guitarra elèctrica, altres veus etc.
Procés de composició d'una cançó
Per començar a compondre una cançó pots fer-ho de dues maneres, començant amb la lletra o amb la melodia. Aquest aspecte depen de la persona, ja que cadascú trobarà la seva forma més còmoda de compondre.
Quan compons la lletra has de tenir clar quina estructura vols que tingui la cançó (quantes estrofes, si tindrà pre-tornades o no, quantes tornades...), d'altra banda també has de pensar què vols transmetre amb aquesta. No obstant, la lletra de la cançó generalment és pura inspiració i pur sentiment que hi ha a dins teu.
Quant a la melodia has de tenir més aspectes clars:
·Has d'escollir 4 acords que seran la base de l'harmonització. Té en compte que normalment el primer acord és la tonalitat que tindrà la cançó.
·Per tenir la melodia, l'únic que has de fer és anant improvisant una vegada i una altre fins que trobis la melodia que t'agradi.
·Un altre aspecte important és saber quin estil vols seguir, ja que no utilitzaràs els mateixos acords per fer un Blues que per fer una cançó de POP, perquè cada estil té les seves característiques i el seu so.
Finalment, has de ajuntar-ho tot i anant mirant si t'agrada i anant provant i provant fins que trobis el resultat que més t'agradi.
Un cop tens aquestes bases, ja podràs començar a posar més harmonització i a gravar-ho.